laura cano
bon dia - novembre 2002

Llistat de BonDia - bondia@lauracano.com

BonDia021129 - Són les cinc de la tarda i tot el dia que plou
Són les cinc de la tarda i tot el dia que plou. A través dels amplis finestrals es veu el cel gris escampant la claror per l’habitació blanca. Tot aquell que la veu pensa que aquesta habitació és amplia, bonica, però buida. Estil minimalista, o interiorista amb poca imaginació. Hi ha tot el que es pot necessitar, però sembla un observatori. Una habitació on passen poques coses però si veuen moltes.
El capvespre arriba amb força. La pluja ha marxat. Entre els atapeïts núvols negres, que continuen orgullosos el seu setge, el sol lluita per sortir i s’obre pas.
Només molt de tant en tant es produeix aquesta lluita entre els núvols i el sol, entre el gris i l’ataronjat. Però quan succeeix el color envaeix amb força la habitació que es transforma en un receptor de la seva calidesa.
El taronja omple i pinta tota l’habitació, que ja no és blanca. Ara és un mosaic de tons i sensacions difícils de distingir unes de les altres. Tendresa. Passió. Amor. Ràbia. Carícies. Ferides.
L’habitació és converteix en un receptor i amplificador de la llum ataronjada. Incapaç de reaccionar, reflexa tota l’extensa gamma dels taronges. Sense facultat per escollir un únic matís, es troba presa de les emocions.
Fa por sentir-se impotent davant els canvis que produeix. I fa més por adonar-se de que anul·la tota la resta.
Al cap d’una estona el sol es rendeix i s’amaga. Arriba un nit clara i fresca, rejovenida. Però la sensació del sol envaint l’habitació queda allà. Arrecerada. Guardada. Preparada per tornar quan es vulgui recordar.
I cada dia que els finestrals semblen guaitar esperant que arribi un nou capvespre ataronjat. Que torni el mosaic. Que l’envaeixi la calidesa. I, tot i la por, l’anhela. Encara que l’habitació mai deixarà de ser un observatori blanc amb grans finestrals, sempre mudarà amb el color del sol.

Bondia021128 - Arribes a casa
Arribes a casa.
Conectes l'ordinador.
Et conectes a Internet.
Baixes els e-mails.
I que trobes quan te'ls baixes?
Publicitat que no has demanat, acudits i e-mails en cadena.
Publicitat: Si et preguntes d'on coi treuen la teva adreça per enviar-te totes aquestes "Super-ofertes" pensa-hi una miqueta. Tens l'adreça d'e-mail a les pàgines blanques o a qualsevol directori? Fs servir algun messenger? Tens una pàgina web (o més d'una) on hi surt? Has enviat i rebut e-mails en cadena i re-enviaments?... desenganyat, estàs envoltat!!!
Acudits: E-mails de gent que re-re-re-re-envia un acudit. L'obres i comences a passar adreces... més adreces... més adreces... Mira ja ha acabat... no era un altre re-enviament... més adreces... més adreces... més adreces... a la fi!!! l'acudit!!! I no et fa cap gràcia haver de veure el teu e-mail en mitg de tots aquells perque qualsevol el pugui fer servir, haver de perdre el temps baixant pel texte per trobar-te amb 2 línees!!! Cap ni una, no senyor...Tant els costa d'esborrar les adreces dels enviaments anteriors i posar les adreces d'e-mail a CCO???
E-mails cadena: Millor no fer comentaris d'aquests. Tot és una qüestió de fe, suposo. Si CREUS possible que expliquin veritats els envies (coneixeu algú que hi cregui???). Si NO CREUS, no ho envies. I després està allò de: "yo no me lo creo, pero por enviarlo por si acaso...", que dir d'aquestes persones: créduls, confiats, innocents,... o auntèntics terroristes que sota la mascarades de 'no però sí', el que fan és omplir-te la bústia de coses que realment no necessites rebre?

BonDia021126 - Avui quan he pujat
Avui quan he pujat al metro (perque he perdut l'autobús, un altre cop, sí... :-( )m'he trobat amb un noi? paio? tio? Sr? Jove? bé, amb un mascle humà que cridava força l'atenció. Oh! no és que portés unes "pintes" extranyes, ni el cabell d'un color llampant. No anava vestit com els turístes que hi han sempre al voltant de la Sagrada Familia, ni tenia una conducta extranya.
Cridava l'atenció perque semblava que la seva presència sigués un muntatge d'una peli de cine. Estava dret davant de la porta, sense agafar-se a cap lloc, sense arrepenjar-se. El metro estava plé de gent i al seu voltant semblava que no hi havia ningú.
Portava un traje de tela gris que sense ser a la mida li feia força goig, camisa negra, sense corbata. Un tall de cabell que intentava donar-li dignitat als primers sintomes d'una calvície imminent que el faria perdre el pel negre. D'aquells que saps que sota la samarreta s'amaga un cos atlètic, però no de viure a un gimnàs, i un pit pelut. No gaire alt, però amb bona planta. I uns ulls verds preciosos. No era un "model" però era força atractiu, vaja.
Doncs estava allà al mitg palplantat subjectant una motxilla d'excursionista atrotinada i sense mirar a ningú en concret, i semblava que la gent tampoc o el veiés a ell. No es que miressin d'evitar topar amb ell, es que simplement no estava en la ruta de ningú.
Me l'he mirat un parell de cops intentant saber si era un dels fantasmes que viuen al metro (com a Ghost) o si li feien pudor els peus. Al final ha baixat del metro i s'ha parat a l'andana, davant la porta del metro com si no molestés o li sigués totalment indiferent fer-ho, i he vist que de la motxilla d'excursionista atrotinada treia un bastó i començava a caminar cap a les escales i com la gent s'apartava per deixar-li pas.

BonDia021125 - 11, 10, 9, 8, 7,... s'obren les portes
11, 10, 9, 8, 7,... s'obren les portes. "Bona Tarda", "Bona Tarda". 6, 5, 4,... es tornen a obrir. "Bona Tarda", "Bona Tarda", Bona Tarda". 3, 2, 1. "Aquí baixo jo, gràcies. Bona Tarda". I mentre es tanquen les portes torno a sentir. "Bona Tarda", "Bona Tarda". Ja portem 8 "Bona Tarda" en un sòl viatge d'ascensor.
Ara quan torni a pujar serà un altre cop el mateix. Podria fer un acumulatiu de quants "bon dia" i quants "bona tarda" faig en un dia. Total és la única frase que creuré amb els companys de viatge.
A la pujada, si no hi ha ningú et mires al mirall. Avui és dilluns i tampoc no fas tant mala cara. 1, 2, 3,... notes que s'alenteix el ritme. l'Ascensor es para. Algú entra i et diu "Bona Tarda" (portem 9). Respons "bona tarda" (portem 10). I tant bon punt a acabat la salutació milans el comptador que assenyala el pis pel que vas 4, 5, 6,... Sembla que sigui molt important. Potser s'equivoca i es descompte. O potser no para al teu pis. A més, si et milans al mirall el company de viatge pensarà que ets un narcisista, si el milans a ell (o ella) es sentirà incòmode i observat. Tornes a mirar els númerets que pugen o baixen. A les hores la ment inquieta comença a inventar-se coses. Sento "7. Ja ja ja ja!!!" i giro el cap cap a l'esquerra, i me'l veig allà dret al meu costat mirant amb deliri com passen els pisos i rient cada cop que canvia, sento la tronada i descobreixo els rat-penats volant sota els llampecs. És el "Conde Draco" de Barrio Sesamo. Aquest si que faria el viatge entretingut. Imagineu que en lloc d'ascensoristes tinguéssim al Draco ensenyant-nos a comptar?

BonDia021122 - Ahir vaig recordar
Ahir vaig recordar que fa temps que he perdut el costum d'escriure cada dia el meu BON DIA. Ningú no l'ha reclamat tampoc, però. Així que no sé si voldreu que hi torni o no, però com que això té fàcil solució... Jo escric i qui no el vulgui que m'ho digui i no el rebrà :-) (semblo un editor d'un newsletter)
Pels "nous" en el meu llistat, aquest és un costum que vaig tenir fa un temps, perquè em semblava molt avorrit dir sempre "hola" o "bon dia" i intentava en 3 o 4 ratlles fer-vos saber cosetes o fer-vos arribar tonteries per tal que sabéssiu que encara que no ens veiem continuo per aquí :-)
Així que, espero a partir de dilluns poder tornar al meu vell i bell costum, què us sembla? Ptonets, Laura

BonDia - Ptonets - laura cano