laura cano
bon dia - gener 2003

Llistat de BonDia - bondia@lauracano.com

BonDia 030122 - Sabía que pasaría
Sabía que pasaría. No sé como lo sabía, pero lo sabía. Como muchas otras veces, sabía lo que había de pasar antes de que pasara. No sé porque lo sé, pero lo sé. Ojalá me equivocara de vez en cuando, porque la gente ya empieza a mirarme mal. Dentro de unos días vendrán a preguntarme el número del cupón de la Once (no me llames iluso, porque tenga una ilusión,... ¿habéis visto el anuncio nuevo? _ui perdón que me voy del tama... por donde iba... ah! sí). Dentro de unos días vendrán a preguntarme el número del cupón de la Once, la combinación de la primitiva, si el Barça ganará la liga (¿hace falta ser vidente para reponder esta última pregunta?). Correrá la voz y me llamarán las radios municipales para entrevistarme, después las televisiones locales, las grandes emisoras, los fotógrafos,... saldré en programas de esos donde hablan los pseudo-famosos, Carlos Latre me imitará, andreu Buenafuente me parodiará,... La gente dejará de creer en mi. Mi familia fingirá no conocerme, sólo me harán caso cubanos bien dotados (de cintura para abajo, no de cuello para arriba) que querrán hacerse la foto y poner la mano!!!!!!!.
Si lo llego a saber no abro el sobrecito del premio de la bolsa de patatas, o no digo: Si sabía que me iba a tocar!!!

BonDia 030121 - El mar
El mar.
O la mar, com prefereixen dir els mariners.
Les onades amb un moviment constant de "vaiven"
Un fluxe constant de corrents freds i calents
Un cicle irregular d'onades braves, altes i perilloses, compartides en moments de calma i repós.
Unes marees indisolublament lligades a la influència de la lluna
Plena de vida, tot i que molts cops no ens adonem
Destructiva i generosa
Acollidora i solitaria
La mar no trobeu que s'assembla molt a les persones?
BonDia Ptonets Laura

BonDia 030117 - Aquest migdia anava cap el gimnàs
Aquest migdia anava cap el gimnàs, mirant a terra, pensant en els papers que havia deixat a sobre la taula, donant-li voltes al cap de que us podia explicar avui. A les hores m'he adonat que, darrera meu, escoltava una música rumbera. Parant orella, però sense deixar de camina, he identificat la cançó: "Porque tu te ves bonita tu te, pones orgullosa. Vente mi siana wana. Vente mi siana, mi siana wana. Vente mi siana, mi siana wana. Que yo te quiero..." Súper èxit i súper vendes de "Los Chichos". Cada cop la música estava més a prop i en un volum molt alt. "Ni mas ni menos, ni mas ni menos,..." Ha arribat un moment que no et senties ni pensar. M'he girat i m'he quedat pal plantada mirant l'escena. Per la meva esquerra passava un, no sé ben bé com definir-ho, un "cotxe". Era un d'aquells mini-camions que no necessiten de carnet per conduir. Aquelles coses de 4 rodes que utilitzen per transportar coses, que semblen tretes d'un quadre sense perspectiva, perquè la seva mida i el seu disseny no són els que han de ser. Espero que, m'hagi explicat mitjanament bé. Doncs dins del "trasto-mòbil" anaven TRES, sí tres homes, barbuts, amb els ulls petits, samarreta de tirants d'aquella de roba interior (que en algun moment de la seva existència havia estat blanca) picant palmes i cridant a veus (perquè a allò que feien no se li pot dir cantar). El primer que m'ha vingut al cap és buscar on s'amagava Torrente. Semblava que tinguessin que estar rodant una peli de "comèdia casposa" o una cosa semblant. No he trobat cap càmera, tot i que penso mirar-me els programes de càmera oculta per si un cas. El vehicle en qüestió ha continuat camí cap a Rambla Prim i jo cap el gimnàs. Heu de reconèixer que "la realitat supera la ficció"

BonDia 030116 - La democracia se basa en el prinicipio
La democracia se basa en el prinicipio que los dirigentes de un país son la muestra representativa, elegida consciente y voluntariamente, por los ciudadanos que habitan ese territorio (no por todos, sólo por los legalmente establecidos, aquí los "sin papeles" no cuentan).
Aplicando una simple regla de tres, se desprende un resultado que asusta. A menos a mi. Resulta que si Aznar está en el poder, y es representativo del pueblo, todos los españoles deberíamos llevar bigote (yo estoy por comprarme un postizo), hablar sin despegar los labios, y decir tonterías como: "No hay marea negra", "Debemos entrar en guerra" y "Perejil es un enclave estratégico que nuestro ejercito dbe defender".
La opción de trasladar mi residencia a otro país, al menos hasta las próximas elecciones, tampoco me vale. Pensad en los dirigentes del resto de paises de la Unión Europea. No sé si dan más miedo o risa...
Claro que no sé de que me quejo. Si fuera de USA, debería llevar un arma en el cinturón, decir "Dios salve a América" al inicio y final de cada frase, aplicar la pena de muerte, y poner siempre cara de tener gases y querer disimularlo.

BonDia 030115 - Què gratificant és sentir l'escalfor del sol a l'hivern
Què gratificant és sentir l'escalfor del sol a l'hivern. Aprofitar les poques hores que ens regala és un luxe.
Puc imaginar-me estirada a la gespa d'un parc o a la sorra de la platja, amb els braços oberts i els ulls tancats deixant que em banyi. Jo sola. Sense rellotge i gaudint.
Potser quan em cansi em sentaré, agafaré el llibre i llegiré una mica. Després sense pressa m'aixecaré i tornaré a casa. Arribaré com les plantes. Carregada d'energia i amb una sensació de pau difícil d'aconseguir.
Sempre em sorpren la facilitat amb la que el sol que veig entrar desvergonyit, sense demanar permís, per la finestra del despatx, és capaç de trasportar-te a altres indrets i de transformar el teu estat d'ànim, si el deixes, clar.

BonDia 030114 - Quan sorto a caminar pels carrers
Quan surto a caminar pels carrers de la ciutat sempre tinc la sensació que hi ha un homenet que em segueix. S'atura davant meu a tots els semàfors. Me'l trobo a totes les cruïlles. Li és igual que el carrer sigui ple a vesar de gent que recorre les botigues en rebaixes, o que estiguem tots dos sols de matinada una nit d'hivern.
A vegades surt sol i altres en companyia. Bé suposo que tots els homenets no són ell, que en deu haver més d'un.
Camines i miris cap a on miris allà estan. Són molts, són petits i sempre semblen estar enfilant-se.
Hi han de dos colors. Però tots deuen de pertanyer a una mateixa raça. Uns de molts seriosos i amics de la vida sedentaria, que més haviat semblen ser els grunyons de la familia. I uns altres als que els deu agradar molt fer exercici, perquè sempre semblen tenir la intenció de caminar.
Sigui com siguin tothom se'ls miren i els fa cas. Quan surt l'homenet vermell es paren. Quan surt l'homenet verd, caminen.

BonDia 030107 - Aquests són els regals que m'han portat els reis
Ja sé que a la majoria no us interesa el més mínim, però aquests són els regals que m'han portat els reis: CASA PAPAS: Cubitera amb glassonets de colors; Cinta de cabell de colors; Iman per nevera del Chin Shan; Cortina de bany de "El Jorobado de Notre Dame"; Llibre del Ken Follett; Mitjons amb dits; Bicicleta (50%). CASA TIETS: Tocadiscos (dels anys 70); Llibre "Deprisa"; Mitjons de colors. CASA COSSINES: DVD Blancanieves (edició limitada); Marc de fotos de Epi i Blas amb una foto dels cossins fent el tonto. CASA IAIA: Un pijama taronja. CASA LOLES: Draps i tovalloles. JOSE: Triqui (monstre de les galetes de Barrio Sesamo); DVD Matrix CD-DVD; Sopa de Cabra "Bona nit malparits!"; Auriculars; Llibre Mari Pau Janer "Las mujeres que hay en mi"; Bicicleta (50%). NATALIA: LauraCano.Com; Capsa de bombons. SERGI: Joc PlayStation2 "Crash Bandicoot"; Llibre "Porque los hombre mientes y las mujeres lloran". I gens ni mica de carbó!!!! Tant bé m'he portat aquest any?

BonDia - Ptonets - laura cano