Superposición del sitio

Lídia Pujol – Concert La Veu Concertada – 7 d’abril 19h – Programa

Els savis de l’Antiguitat van descobrir que les vibracions dels harmònics de la veu podien suscitar efectes subtils dins les regions més ocultes de l’ànima per a provocar el desvetllament de nous nivells de consciència. El cant, en el seu estat original, pot expressar amb fidelitat la puresa del simbolisme de l’arquitectura del Romànic. Amb aquest desig, posem la veu cantada en relació amb la paraula i iniciem, en ressonància amb aquest entorn històric, aquest convit a la re-unió, a la comunicació amb allò que ens separa.

Vols venir?

Les obres d’aquest programa suggereixen un ordre musical i conceptual que brolla dels seus missatges i significats. El fil que el condueix és l’amor en les seves manifestacions humanes i divines, en relació. Els extrems

d’aquest fil són un de sol: l’Amor que ens sustenta i la recerca i el desig d’Amor. Una mateixa casa d’on sortim i a on una i una altre vegada se’ns convida a tornar. I el camí on cal restablir la malmesa confiança amb renovada voluntat. Us convido a descobrir aquest repertori, en allò que li és essencial, el sustenta i l’alça en el vol cap a l’espai de relació amb l’alteritat: un contrabaix, una veu i la nuesa de la ressonància de l’espai mil·lenari del Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona.

*Primera part*
*Congregació.** (Misteri d’Elx, tradicional, origen al segle XI)*
*Ara és temps de dormir.** (Tarquinio Merula, 1594-1665) *
*Vetlla de Nadal**. (Gregori Estrada, Monjo de Montserrat)*
*Les llàgrimes del moliner.** (Popular yiddish) *
*Quand ai lo mon consirat.** (Anònim, cançó de Trobador, segle XII)**

La cançó tradicional i sagrada *Congregació (1) *ens convoca a participar en comunitat al  misteri de la revelació. *Ara és temps de dormir,* (2) ens mostra els ulls que miren el bressol i, veient la creu, l’accepten. Ens convida a la confiança en la tendresa d’aquests ulls que han vist morir al fill per Amor. En vos que *vetlleu de nit* (3) i en tot moment per la llum en nostres cors, l’amor esdevé desig, dignitat malgrat l’oblit i l’abandó. *Les rodes giren, els dies passen** (4)**, *diversos són els homes, diverses les parles i han convingut molts noms a un sol amor. La cançó de trobadors  *Quan ay lo mon consirat* (5), reflexiona una i una altre vegada la gravetat del pes que duem, el pes del món que ens alça i ens eleva amb l’Amor i la necessària lluita contra el que ens separa.

*Segona part: *
*Dies irae. **(Cant gregorià, segle IX)*
*El cant de la Sibil·la**. (Manuscrit de Manacor, Mallorca, segle XI) *
*El pont de Lió.** (Popular catalana) *
*Verge humil** **(Misteri d’Elx, tradicional, origen al segle XI)***
*L’ànima en pena del Comte Arnau.** (Anicet de Pagès de Puig, 1843-1902) *
*Coloma meva  **(Càntic dels Càntics)  *
*Polorum Regina** (Llibre Vermell de Montserrat, segle XIV) *
*Sant Pau del Camp** (segle X) *Text històric sobre aquest monestir, estretament lligat a la història del nostre país.
*País Petit**. (Lluís Llach) *

*Dies d’ira s’acosten *(6). *La profetessa pre-cristiana, *La sibil·la (7), *anuncia la fi del temps dels poderosos, proclama l’arribada de l’amor fratern i reclama la necessitat del compromís individual. D’altre banda,*El pont de Lió (8) *, ens remet i recorda la inclinació del fort a abusar del dèbil i la conseqüent discriminació primera, la de gènere. El dèbil, però, sempre rep el refugi i la *consolació* (9) amb la pregaria confiada.**
A la mitologia catalana, en el relat del* comte Arnau (10)*, aquest personatge, paradigma de la foscor sense brides, és jutjat i condemnat pels seus abusos a vagarejar eternament damunt del seu cavall per les contrades de Sant Joan de les Abadesses. Però la salvació sempre és possible amb la renovada cançó de tota la humanitat, com expressa la *Coloma (11)* del Càntic dels Càntics. Finalment, l’Estel del matí, la Reina dels Cels, *Polorum Regina* *(12*), símbol de la llibertat en la tria del camí, ens guia cap aquesta renovació. Renovació que sempre haurem de conrear dins nostre i, malgrat tot, en el nostre propi i íntim *País Petit* (13), des d’on podrem oferir el fruit dels treballs d’Amor al nostre *veí*.

La sempre renovada voluntat:
http://www.lidiapujol.com/referenciesdamorillibertat/la-sempre-renovada-voluntat/

www.lidiapujol.com
www.lacerimoniadelallum.com
www.lidiapujol.com/referenciesdamorillibertat
www.youtube.com/lidiapujol
www.facebook.com/lidiapujol
www.twitter.com: @LaCerimonia