Superposición del sitio

Lídia Pujol sedueix en la presentació de ‘La Cerimònia de la Llum’ a Sant Llorenç de Morunys

La Lídia Pujol va presentar dissabte a la nit el seu nou projecte La Cerimònia de la Llum, a l’església de Sant Llorenç de Morunys (Vall de Lord – Solsonès – Lleida). El públic va gaudir del context místic que relacionava l’espai amb l’obra de l’artista.

La immersió de l’espectador es va aconseguir de bon principi a través d’una processó de percussió i torxes que escortava els assistents des de la plaça del poble fins a l’església. La posada en escena, plena de referents medievals, tant en l’escenografia com el vestuari (a càrrec de David Valls), es complementava amb el joc de llums que acompanyava el repertori musical triat per la Lídia i el director musical d’aquest concert multidisciplinar, en Dani Espasa, que inclou cançons del Llibre Vermell de Montserrat (que configura l’eix vertebral), tradicionals i de bressol de tota la Mediterrània: sefardites, napolitanes, àrabs… interpretades per instruments tradicionals: viola de roda, gamba, llaüts i clavicèmbal.

Al llarg de la nit la figura de la Mare de Déu es revela com a símbol dels contraris (llum i foscor, mare i verge) a l’hora que expressa la complementarietat d’aquests aspectes. Un exemple és Hor ch’e tempo di dormire (Tarquinio Merula, 1594-1665) tema en el que la verge María li canta al seu fill encara que dormi tranquil que el temps de patiment ja arribarà, passant d’un tó dolç i tranquil a la desesperació quan li relata tot el que patirà anys després. I la revelació de la música com un espai d’unió de generes, cultures i tradicions que es fusionen i conviuen en harmonia, mostra d’això és el tema La dama de Chaouen, també coneguda com la dama d’Aragó, de la que es poden trobar versions a diversos indrets de la mediterrània com es fa palès en la versió que es presenta on conviuen les veus i idiomes de la Lídia Pujol i d’en Mohamed Bout Ayoub.

Aquest és un projecte de llarg recorregut, que un cop presentat a Sant Llorenç de Morunys, es representarà en altres enclavaments històrics, adaptant-se a cada lloc on se celebra mitjançant recursos escenogràfics específics i un repertori que incorpora temes propis de cada àrea geogràfica, i compta amb la participació d’artistes locals -o rellevants en l’àmbit local- com a convidats. L’experiència, sempre única, quedarà recollida al web http://www.iterluminis.org per la seva consulta permanent, i es complementa amb texts al•lusius i de recerca escrits per dos historiadors de prestigi: Almudena Blasco i Francesc Massip.

L’objectiu és identificar distints llocs de memòria pertanyents al patrimoni històric material i immaterial de la Catalunya d’època medieval quan la llum va ser concebuda com a instrument de comunicació a través de l’espai arquitectònic romànic o gòtic. Espais que per la seva qualitat artística, espiritual i popular permetin dur a terme la posada en escena d’un espectacle que recuperi l’esperit cultural i devocional d’aquests espais a través d’un cant a la llum creadora de vida. Una llum que engloba les tres cultures religioses (cristiana, jueva i islàmica) que, a l’Edat Mitjana, compartien espais, camins i imaginaris. Musicalment es complementen els cants marials amb els cants de les mares als seus fills, siguin cants de prenyada, de bressol o cants d’albats (nens morts prematurament),” explica la Lídia Pujol.

En Jesús Manuel Montané, productor de La Cerimònia de la Llum, afegeix: «De la mateixa manera que les forces tendeixen a equilibrar-se naturalment, la nostra perspectiva, la nostra actitud vital, la nostra mirada envers l’altra, tan condicionades pels costums i les tradicions, han de convergir en la temprança, el respecte i l’observació encuriosida. N’és un bon exemple, i per això m’interessa tant aquest projecte, el moment que les veus de la Lídia i d’en Mohamed Bout Ayoud, de la Orquestra Àrab de Barcelona, es combinen, s’acaricien, i al fer-ho, posen en comú dues tradicions mil•lenàries i també, les seves energies masculina i femenina, esborrant tota barrera o idea preconcebuda. Un gest simple, un gest màgic. Simètric«.

# # #